L’actor de ‘Polònia’ obre la sèrie d’entrevistes pensades per a l’hora del vermut

Periodista evolucionat a actor de sàtira política, Queco Novell (Barcelona, 1963) fa anys que recrea personatges al programa ‘Polònia’. Ara mateix, s’ocupa d’Ernest Maragall, de Josep Borell i de Carles Puigdemont. Quedem per fer el vermut amb ell un dimarts al migdia, a El Viti Taberna, al passeig de Sant Joan. Dels dimecres i els dijous no en pot disposar perquè mai sap fins el dia abans si haurà d’anar a rodar algun gag del ‘Polònia’ o no, o si hi anirà els dos dies o només un. Tot depèn dels guionistes i de l’actualitat.

Un dels personatges que fas ara al ‘Polònia’ és el d’Ernest Maragall, després d’haver estat anys fent el seu germà Pasqual. Sembla que hagis nascut per fer Maragalls, fins i tot la veu t’acompanya.

L’atzar ha fet que em fes conegut amb el Pasqual i que 18 anys després de començar a fer-lo acabés fent el seu germà, que no ho hauria dit mai. Això de la veu jo no ho veig, però no ets la primera que m’ho diu. De fet, molts cops, estic parlant normal i la gent em diu: “Ara has fet el Maragall”. I em passa amb qualsevol personatge, fins i tot amb el Rajoy. Em fa molta ràbia! Jo la meva veu la sento més propera a la de Mikimoto que a la dels Maragall.

Els Maragall els coneixes tots dos personalment?

Sí, hi tinc coneixença. Amistat no, mai he volgut tenir amistat amb els personatges que parodio, perquè si en tens molta és molt difícil escarnir-lo. No vull la temptació de ser benevolent.

Et comenten com es veuen els teus personatges?

Alguns sí. I n’hi ha que em diuen que s’ho passen de puta mare i d’altres que no els agrada gens la imitació.

I els que diuen que s’ho passen bé te’ls creus?

Algun sí i d’altres no. N’hi ha que me’ls crec perquè ho han demostrat, han fet broma ells mateixos de la seva imitació. D’altres no ho veig tan clar. Però és molt normal que a algú no li agradi. Ha de ser molt difícil ha de ser molt difícil que el teu personatge surti cada setmana al ‘Polònia’ i que tothom digui que és igual que tu menys tu. Ha de ser horrorós. I això els passa a molts.

De tota manera, el ‘Polònia’ no és blanc però tampoc és cruel.

Blanc segur que no. Amb tots els anys que portem hi ha hagut alguns gags blancs, però són pocs. I cruel… jo hi ha hagut dies que, mirant-lo, he pensat: “Hòstiaaaa!”. M’he sorprès a mi mateix de la capacitat de cruesa o de despullar un personatge en tres rèpliques. No és cruel, però és molt sarcàstic, satíric.

El conseller d’Exteriors dimarts renunciarà al càrrec per començar a exercir de candidat a l’alcaldia de Barcelona per ERC.

Per mi, seria la pera si fos l’alcalde, imagina’t! Em sabria greu per l’Agnés Busquets que fa anys que fa l’Ada Colau i ho fa molt bé i és molt divertida. Però a mi m’encantaria, perquè si el teu personatge no es manté en l’actualitat tu no vas a treballar, és així de prosaic.

Com serà la relació amb l’Ada Colau del programa?

No sé com serà la relació amb Colau, perquè encara ha de passar i s’ha d’escriure en un guió. Però crec que no serà una mala relació.

A la realitat o al ‘Polònia’?

A la realitat. I al ‘Polònia’ també, esclar. No sembla que tinguin la intenció de barallar-se.

Com a barceloní què reclamaries a aquest personatge teu que és candidat a l’alcaldia per ERC?

Tot el que reclamaria jo a qualsevol alcalde de Barcelona, faig tard. Perquè el problema del turisme no té remei.

Definitivament?

Jo crec que no. Ep, si al final la té, benvinguda, eh. Però jo no la veig. Aquí vam tenir una gran alegria quan els Jocs Olímpics van posar Barcelona al mapa, ens va fer tanta, tanta il·lusió, lògica, anar pel món i que la gent conegués la ciutat, que ens vam descuidar de pensar com havíem de controlar i gestionar l’arribada massiva del turisme.

Igual ni ens l’imaginàvem…

I quan ens n’hem adonat ja és massa tard. Però això no és problema dels últims dos anys, parlo de fa 20 anys o més. Cap administració ha tingut la imaginació necessària per calcular el que passaria. I ha coincidit amb l’explosió de les xarxes i les aplicacions de lloguer de pisos turístics, que encara ho ha fet més difícil. Jo crec que això no té remei, com ha passat a Londres i a París. Estem condemnats a deixar el centre de la ciutat als turistes.

Creus que els barcelonins acabarem vivint fora de la ciutat?

Em sap molt greu, però crec que serà així. No sé qui serà el valent que tindrà el coratge de parar això. Perquè s’ha de ser valent i tenir coratge i una idea molt bona. M’agradaria que tenir el carnet de barceloní et donés més punts. Els meus fills tenen la por que quan s’independitzin no puguin viure al seu barri o a l’entorn del seu barri.

És el preu que paga Barcelona per la projecció internacional que té?

Això sembla. Jo actualment odio anar al centre de Barcelona, és una cosa que evito tant com puc. No hi vaig si no és per força o per treballar.

No queda cap racó que t’agradi freqüentar?

A mi m’agradaven molts llocs de la ciutat. M’encantava anar pel Born. Ara em fa molta mandra.

Ja veig que no deus tenir bona relació amb els turistes quan en trobes pel carrer…

Una vegada vaig tenir una reacció que després em va saber greu. Anava pel carrer Pelai perquè anava a treballar a un teatre de la zona. Hi anava amb un caminar d’anar a treballar, que no té res a veure amb el de passejar del turistes. I en vaig fer apartar uns de mala manera. Era una cosa que jo havia patit a Londres fa 30 anys i vaig pensar que eren uns bords. Doncs, mira, jo ja he fet el mateix a Barcelona. Em va saber greu, però en certa manera… també m’agafen ganes de demanar un carril barcelonins. I això no és d’ara, eh, ja fa anys.

Vols dir que no es pot atribuir la situació a la gestió d’Ada Colau…

A vegades em pregunto d’on ve realment l’animadversió contra Ada Colau, és tremenda. Jo no li posaré un 10, perquè no se’l mereix, però tampoc li posaré un 2. Ha fet coses que no m’agraden gens, i d’altres coses que són normals. No és molt més bona que Xavier Trias ni molt més dolenta.

Ha sigut per les expectatives generades?

Ho tenia molt difícil perquè venia del carrer, de l’activisme. No cal ser doctor en res per entendre que per passar del carrer a governar l’Ajuntament has de pagar uns peatges. Desgraciadament, un alcalde no pot ser un activista social com era Colau. I s’ha demostrat. I no perquè sigui una penques, però la cadira del poder deu tenir moltes cordes que et lliguen. Ho ha tingut més difícil que un polític de carrera, per això ha entrat en moltes més contradiccions que Xavier Trias.

Quin paper creus que tindrà el Procés en la campanya de les municipals?

El Procés marcarà segur la campanya, ho marca tot. Estarem amb el judici a punt d’acabar o que haurà acabat poc abans, pendents de la sentència. El que no tinc clar és si cal una candidatura unitària del sobiranisme. Més aviat penso que tant els que ho demanen com els que s’hi neguen responen a estratègies partidistes. Que ho decideixin ells.

“No tinc la tradició de fer el vermut, però quan m’ho proposen m’hi apunto amb ganes”

“No faig gaire sovint el vermut perquè no en tinc tradició familiar, però quan algú m’ho proposa, m’hi apunto amb ganesa. En tot cas li trobo més el gust a fer-lo fora de casa que a casa. I Barcelona és una ciutat que et permet fer el vermut a l’aire lliure molts mesos. M’agrada perquè fa festa. Fas el vermut el mateix dia que tens temps de dinar tard i de fer la migdiada.

Crec que fer el vermut és molt de Barcelona, o en tot cas del Mediterrani. A Anglaterra no el fan. El bon temps és indispensable per fer el vermut. I això no hi ha alcalde que ho canviï, ni per bé ni per mal. A Barcelona fa una calor fastigosa a ple estiu. Jo votaria l’alcalde que em garantís una temperatura primaveral a l’estiu, ni que fos el Valls!.
El vermut com a licor és una beguda que m’agrada, i sobretot m’agrada menjar-me l’oliva”.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies