{"id":228918,"date":"2019-01-14T13:54:10","date_gmt":"2019-01-14T11:54:10","guid":{"rendered":"https:\/\/vermutmiro.com\/?p=228918"},"modified":"2023-12-18T12:25:38","modified_gmt":"2023-12-18T10:25:38","slug":"pau-roca-vaig-en-patinet-perque-em-moc-molt-i-no-tinc-cotxe-ni-ho-vull","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vermutmiro.com\/ca\/pau-roca-vaig-en-patinet-perque-em-moc-molt-i-no-tinc-cotxe-ni-ho-vull\/","title":{"rendered":"Pau Roca: “Vaig en patinet perqu\u00e8 em moc molt i no tinc cotxe ni ho vull”"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Pau Roca en la revista TotBarcelona. Realitzada per Xavi Fern\u00e1ndez de Castro<\/a>.<\/p>\r\n

Pau Roca\u00a0<\/strong>(Barcelona, 1982) viu en el barri de Gr\u00e0cia de tota la vida. La seva cara es va fer coneguda entre els espectadors de TV3 pel seu paper de \u201cRafa Gonz\u00e1lez\u201d en\u00a0Ventdelpl\u00e0<\/strong><\/em>, per\u00f2 des de fa anys \u00e9s m\u00e9s conegut per les seves actuacions en obres de teatre de Quim Monz\u00f3, Federico Garc\u00eda Lorca o William Shalespeare i fa sis anys que t\u00e9 la seva pr\u00f2pia productora,\u00a0Sixto Paz<\/strong>. Aquest mateix cap de setmana ha acabat la temporada dels\u00a0 cuses excepcionals, una obra de Duncan Macmillan que ha interpretat durant gaireb\u00e9 dos mesos en el Club Capital de la Rambla, i parlem d'aix\u00f2 mentre ens prenem un\u00a0vermut Mir\u00f3<\/strong>\u00a0en el Caf\u00e8 Diamant de Gr\u00e0cia.<\/p>\r\n

Com et va arribar a les mans el projecte dels\u00a0 cuses excepcionals?<\/strong><\/p>\r\n

La meva companyia, Sixto Paz, que fa sis anys que existim, vam fer un text que es deia Pulmons, del mateix autor, Duncan MacMillan. Aquella experi\u00e8ncia ens va agradar molt i vam llegir m\u00e9s textos seus. Trobem aquest mon\u00f2leg -el seu t\u00edtol original \u00e9s\u00a0Every Brilliant Thing\u2013. Al principi va costar molt que ens donessin els drets perqu\u00e8 estava molt demndado, per\u00f2 el bon acolliment que tub \u00a0Pulmons\u00a0va fer que torn\u00e9s a confiar en nosaltres. Una vegada aconseguits els drets, el seg\u00fcent pas va ser pensar que teatre ho podr\u00edem fer i ens decidim pel Club Capitol.<\/p>\r\n

Com has viscut aquest text tan emotiu i canviant?<\/strong><\/p>\r\n

\u00c9s de les poques obres, poquisimas, te les podria comptar amb menys dits dels que tinc en una m\u00e0, que faria durant sis mesos. Normalment en el teatre fas temporades de mes i mig, tres mesos ja s\u00f3n molts. Moltes vegades feixos gires, les tornes a fer o no. Aquesta obra la faria sis mesos seguits perqu\u00e8 cada dia \u00e9s tan diferent, el p\u00fablic te la canvia, i aix\u00f2 fa que sigui impossible avorrir-se. No sols \u00e9s el que et diu el p\u00fablic, sin\u00f3 com el p\u00fablic sent el que aquella interpretaci\u00f3 d'altres espectadors li transmet.<\/p>\r\n

\u00c9s una obra on est\u00e0s el teu solo davant del p\u00fablic, pr\u00e0cticament sense escenografia...<\/strong><\/p>\r\n

\u00c9s una experi\u00e8ncia molt diferent perqu\u00e8 vulguis o no en una obra sempre et pot tocar fer un mon\u00f2leg de tres p\u00e0gines i est\u00e0s el teu solo en pilotes. Vius aquest vertigen, per\u00f2 no \u00e9s el mateix. Sortir a l'escenari a fer el mon\u00f2leg sol i tornar nom\u00e9s \u00e9s dur. No pots saludar als teus companys, donar-te \u00e0nims ni intercanviar opinions sobre com ha anat. Aix\u00f2 no est\u00e0. Havia fet un mon\u00f2leg m\u00e9s curt, d'uns 35 minuts \u2013als\u00a0 cuses excepcionals\u00a0\u00e9s d'una hora\u2013, que tamb\u00e9 era molt senzill perqu\u00e8 estava sol en un banc, per\u00f2 no havia fet mai una obra tan participativa i on tot depengu\u00e9s tan poc del meu.<\/p>\r\n

Qu\u00e8 t'emportes d'aquesta obra?<\/strong><\/p>\r\n

L'aprenentatge m\u00e9s b\u00e8stia que he fet en aquesta obra, com a actor, \u00e9s que la imperfecci\u00f3 \u00e9s el que fa bonica aquesta obra. No puc pretendre que tot surti b\u00e9 sempre i m'haig d'adaptar al que passa cada dia, a cada moment. No m'havia passat mai.<\/p>\r\n

I com a persona?<\/strong><\/p>\r\n

T\u00e9 molt a veure amb qu\u00e8 hagi tingut un fill. Aquesta obra m'ha fet adonar-me que el resultat de cada funci\u00f3 est\u00e0 totalment relacionat amb com jo estic d'amor\u00f3s, d'obert, de respectu\u00f3s, d'afectu\u00f3s. Si est\u00e0s creuat amb la teva parella, amb el treball, en el teatre disposes del text per a amagar el que ens passa. T'ho saps, \u00e9s sempre el mateix. Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha un text, \u00e9s cert, per\u00f2 cada dia \u00e9s diferent i has de viure amb el que et diu el p\u00fablic i depens dels espectadors. \u00c9s un aprenentatge molt bonic.<\/p>\r\n

Est\u00e0s satisfet amb el bon acolliment que ha tingut la teva interpretaci\u00f3?<\/strong><\/p>\r\n

Aquesta obra la podria haver fet un altre actor perqu\u00e8 era un projecte que ten\u00edem molt clar com a productora. Si en aquest moment de la meva vida estigu\u00e9s fent un altre treball, l'hagu\u00e9ssim fet igualment, per\u00f2 amb una altra persona. Al final, com ho tenia b\u00e9, vaig poder fer-la jo mateix i ha estat una gran experi\u00e8ncia tamb\u00e9. Comen\u00e7arem una gira de primavera i a la tardor farem una altra. Sembla que, com ha anat tan b\u00e9, tornarem a Barcelona. Encara que no sabem dates, per\u00f2 tornarem.<\/p>\r\n

A part de la interpretaci\u00f3, tamb\u00e9 tens un bar a Gr\u00e0cia, el\u00a0Lluritu. \u00c9s un pla B?<\/strong><\/p>\r\n

La meva fam\u00edlia sempre ha tingut un vincle amb la gastronomia. La meva mare ha estat cuinera durant 35 anys de la seva vida i el meu pare \u00e9s periodista gastron\u00f2mic. Ho he mamat a casa i ho he gaudit com a client fora. Quan viatjo, el m\u00e9s prioritari sempre \u00e9s el menjar. La meva mare m'ha portat a restaurants d'estrella Michelin i al restaurant m\u00e9s petit de poble. Sempre he tingut curiositat per la gastronomia. Aquesta traject\u00f2ria m'ha fet adquirir coneixements, no com a professional, clar, per\u00f2 si com a aficionat ent\u00e8s. Saber per on van les \u00faltimes tend\u00e8ncies, com est\u00e0 la ciutat en temes de gastronomia.<\/p>\r\n

Sembla que saps del que parles llavors...<\/strong><\/p>\r\n

\u00c9s veritat que el\u00a0Lluritu\u00a0ens funciona, per\u00f2 tamb\u00e9 ens podr\u00edem haver equivocat, no hi ha una recepta m\u00e0gica (riu). Ning\u00fa sap del cert que pot anar b\u00e9 i que no. Tenia uns diners i no sabia si posar-los en el banc o fer una altra cosa i vaig parlar amb dos amics que si que es dediquen a aix\u00f2 \u2013es refereix a Pol Puigvent\u00f3s i Gerard Belenes\u2013 i obrim una marisquer\u00edaperqu\u00e8 \u00e9s el tipus de bar que m\u00e9s ens agrada. \u00c9s una marisquer\u00eda petita, despreocupada, de tirar el cap de la gamba al s\u00f2l, no t\u00e9 un preu molt elevat, encara que \u00e9s marisc (riu). Est\u00e0 molt pensada per al barri.<\/p>\r\n

I que pensa Gr\u00e0cia del marisc?<\/strong><\/p>\r\n

Uf. Com he dit abans \u00e9s dif\u00edcil saber-ho tot. T\u00e9 sentit una marisquer\u00eda a Gr\u00e0cia? S\u00ed, perqu\u00e8 no hi ha cap m\u00e9s. \u00c9s veritat que est\u00e0 el\u00a0Botafumeiro, per\u00f2 \u00e9s una cosa a part. \u00c9s un restaurant d'una altra lliga. Funcionar\u00e0 un tipus de marisquer\u00eda que funciona a Madrid, a Gal\u00edcia, en Andalusia, per\u00f2 que a Barcelona no hi ha moltes? \u00c9s el que ens feia m\u00e9s por per\u00f2 ha anat molt b\u00e9. Intento fer-me les preguntes, per\u00f2 no tinc totes les respostes. No ens hem adaptat al barri per\u00f2 tant els barcelonins com els turistes han ent\u00e8s la proposta i el bar t\u00e9 vida.<\/p>\r\n

El teu, com a persona del barri de Gr\u00e0cia, ets dels quals pensa que aix\u00f2 \u00e9s un poble?<\/strong><\/p>\r\n

Em sento molt de la Vila de Gr\u00e0cia, per\u00f2 en el sentit m\u00e9s obert del barri. Vull dir que em sento aix\u00ed perqu\u00e8 conec a molt\u00edssima gent, he viscut aqu\u00ed tota la vida. Conec a la gent del mercat, a la gent Verdi, als dels bars. Un dels meus teatres preferits era la Sala Beckett antiga. Per\u00f2 de la mateixa manera que no estic a favor de la gentrificaci\u00f3, tampoc em sembla un crim que hi hagi turisme. Els comer\u00e7os i els restaurants tamb\u00e9 han de guanyar-se la vida.<\/p>\r\n

En el teu dia a dia et mous amb patinet el\u00e8ctric. Com ho portes?<\/strong><\/p>\r\n

Soc un fan recent, per\u00f2 he fet gaireb\u00e9 1.300 quil\u00f3metros des de l'octubre. Hi ha persones a la qual el patinet li va genial i jo soc una d'elles. Vaig en patinet perqu\u00e8 em moc molt i no tinc cotxe ni ho vull. He fet n\u00fameros i ja est\u00e0 a punt de sortir-me m\u00e9s a compte que el metre. Si et compres un patinet de gamma mitjana, que no \u00e9s precisament barat, t'acaba sortint m\u00e9s a compte. Els m\u00e9s econ\u00f2mics ni te'ls miris perqu\u00e8 en un any se t'haur\u00e0 trencat.<\/p>\r\n

Vas per les voreres?<\/strong><\/p>\r\n

No! A veure... Hi ha moments que \u00e9s inevitable. Quan surto de casa i no puc anar pel carrer perqu\u00e8 no \u00e9s una via transitable. \u2013carrers amb plataforma \u00fanica i carrers amb l\u00edmit de 30\u2013, Com ho faig? Vaig caminant fins que trobi un? Quan fa baixada em poso damunt i no dono gas, simplement baix a poc a poc, sense accelerar. Llavors no molestes. \u00c9s veritat que la ciutat ha de preparar-se. Hi ha un buit legal i no pot ser que no estiguem identificats, per exemple, que no hi hagi cap mena de matr\u00edcula o alguna cosa semblan\u00e7a.<\/p>\r\n

Veig que t'has estudiat la normativa\u2026<\/strong><\/p>\r\n

B\u00e9, no, per\u00f2 al final t'acabes assabentant.<\/p>\r\n

\"Un dia del Bar\u00e7a-Madrid comences amb el vermut, despues menjar\u00e0s i a la tarda veur\u00e0s el futbol\"<\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n