{"id":228913,"date":"2019-01-22T10:19:03","date_gmt":"2019-01-22T08:19:03","guid":{"rendered":"https:\/\/vermutmiro.com\/?p=228913"},"modified":"2023-12-18T11:51:03","modified_gmt":"2023-12-18T09:51:03","slug":"esteve-riambau-barcelona-ha-generat-una-atraccio-fatal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vermutmiro.com\/ca\/esteve-riambau-barcelona-ha-generat-una-atraccio-fatal\/","title":{"rendered":"Esteve Riambau: “Barcelona ha generat una atracci\u00f3 fatal”"},"content":{"rendered":"[et_*pb_*section admin_*label=\"*section\"] [et_*pb_*row admin_*label=\"*row\"] [et_*pb_*column type=\"4_4\"][*et_*pb_*textadmin_*label=\"*Text\"] Entrevista a Esteve Riambau en la revista\u00a0Tot Barcelona<\/a>.\u00a0Realitzada per S\u00edlvia Borroso.<\/p>\r\n

Parlem amb el director de la Filmoteca de Catalunya, que fa 8 anys que es va instal\u00b7lar en el Raval<\/h4>\r\n

Esteve Riambau (Barcelona, 1955) \u00e9s m\u00e8dic nefr\u00f2leg. Va exercir durant deu anys, per\u00f2 en primer de carrera ja dirigia un cineclub i mai va deixar la passi\u00f3 pel cinema: al contrari, la feia cr\u00e9ixer. En 1989 va deixar la medicina i va convertir el cinema en professi\u00f3. Des de 2010 \u00e9s el director de la Filmoteca de Catalunya i t\u00e9 un llarg curr\u00edculum com a cr\u00edtic, historiador i investigador del cinema, a m\u00e9s d'haver dirigit dos llargmetratges. \u00c9s especialista a l'Escola de Barcelona, en cinema franc\u00e8s i en Orson Welles. Fem un Vermut Va mirar Fusi\u00f3 amb ell en el Caf\u00e8 de les Del\u00edcies, en el Raval, el barri on treballa.<\/p>\r\n

Vost\u00e8 t\u00e9 vincles amb Welles, per\u00f2 tamb\u00e9 els t\u00e9 Barcelona.<\/strong><\/p>\r\n

S\u00ed, en 1953 va rodar escenes Mr. Akadin, a Barcelona, en el Port. Vi amb la seva filla major, la Chris, amb qui tinc molt bona amistat, la vaig con\u00e8ixer en una retrospectiva en Locarno. En 53 ella estudiava en un internat a Su\u00efssa i durant les vacances de Setmana Santa el seu pare la va fer venir a Barcelona per a veure el rodatge. I quan vam fer el centenari de Wellesen 2015 en la Filmoteca, la Chris va voler venir.<\/p>\r\n

Esteve Riambau: \"Una de les meves grans alegries va ser quan una de les prostitutes de la zona de la Filmoteca, va venir a veure 'MammaRoma', de Passolini\"<\/strong> Barcelona \u00e9s una ciutat cinematogr\u00e0fica?<\/strong><\/p>\r\n

Relativament. Si parlem de rodatges si parlem de ciutats cinematogr\u00e0fiques, Nova York, Par\u00eds, Roma, Ven\u00e8cia donen 50.000 voltes a Barcelona. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una ciutat on el clima \u00e9s el mateix que Hollywood, t\u00e9 llum, varietat de paisatges, igual que Los Angeles. Tens el Pirineu a dues hores, la mar, la ciutat. Han rodat Welles, Antonioni, el I\u00f1arritu, Woody Allen. No tenim una llista molt llarga de grans cineastes que hagin rodat.<\/p>\r\n

Creu que no s'ha explotat prou? Podria donar m\u00e9s?<\/strong><\/p>\r\n

Dona per al que dona. Gaud\u00ed \u00e9s la gran atracci\u00f3 cinematogr\u00e0fica de Barcelona. Nom\u00e9s cal veure el Parc G\u00fcell de Woody Allen, la Sagrada Fam\u00edlia de Almodovar a Tot sobre la meva mare, amb un solo pla quan passa per davant amb un taxi, i la Pedrera d'Antonioni. \u00c9s clar que Gaud\u00ed \u00e9s un valor cinematogr\u00e0fic i una pe\u00e7a molt atractiva. Hi ha una altra pel\u00b7l\u00edcula molt poc distingida per\u00f2 molt divertida de Jes\u00fas Franco, El Castell de Fu Manch\u00fa, rodada al Parc G\u00fcell. Quan explota el castell i es destrueix amb quatre coets i bengales, el detectiu, el bo de la pel\u00b7l\u00edcula, marxa del castell amb una barqueta pel llac de la Ciutadella. \u00c9s extraordin\u00e0riament divertida. Amb Christopher Lee, per\u00f2 feta amb una sabata, una espardenya i molta cara dura.<\/p>\r\n

Una de les seves especialitats \u00e9s l'Escola de Barcelona, el corrent cinematogr\u00e0fic de la 'gauche divine'. Queda alguna cosa?<\/strong><\/p>\r\n

Una etiqueta tan afortunada com aquella no l'hem tornat a tenir. Per\u00f2 all\u00f2 va ser la punta d'un iceberg que ha tingut continu\u00eftat, en el sentit que la producci\u00f3 barcelonina sempre ha estat la de les coses experimentals, diferents, alternatives a la producci\u00f3 de Madrid. Es va dir Escola de Barcelona com hi havia l'Escola de Nova York dels anys 60, la del John Cassavetes i companyia. L'equaci\u00f3 que feien, una mica atrevida per\u00f2 que ent\u00e9n, \u00e9s que l'Escola de Nova York \u00e9s a Hollywood, el cinema comercial, la qual cosa l'Escola de Barcelona \u00e9s el cinema que es fa a Madrid, on es feien les pel\u00b7l\u00edcules industrials comercials, amb m\u00e9s pressupost. L'equivalent a aix\u00f2 seria, amb uns motors de continu\u00eftat que s\u00f3n Joaquim Jord\u00e0 i Pere Portabella, tota la generaci\u00f3 posterior: Guer\u00edn, Albert Serra, Isaki Lacuesta, que fan un cinema diferent del cinema convencional. \u00c9s la marca identit\u00e0ria del cinema que es produeix a Catalunya i a Barcelona en els \u00faltims 50 o 60 anys.<\/p>\r\n

Per qu\u00e8 a Catalunya existeix el plor permanent que la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica no acaba d'arrencar?<\/strong><\/p>\r\n

En lloc d'Europa arrenca, excepte a Fran\u00e7a. Hi ha una frase que lamento haver oblidat qui la va dir, no \u00e9s meva per\u00f2 jo la faig meva, i diu: \"Als Estats Units, el cinema \u00e9s un negoci. A Europa, \u00e9s un problema\". Des del final de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu est\u00e0 condicionat al cinema nord-americ\u00e0. El 80% de les pantalles europees estan ocupades per cinema americ\u00e0. El tros de past\u00eds que queda \u00e9s molt petit i no es pot viure amb el model d'economia liberal d'aquest past\u00eds tan petit. Per aix\u00f2 el cinema europeu necessita de subvencions. Els \u00fanics que van fer una legislaci\u00f3 a temps per a trencar aix\u00f2 van ser els francesos.<\/p>\r\n

Se'ls acusa de proteccionisme.<\/strong><\/p>\r\n

\u00c9s un bon proteccionisme. Es nodreixen sobre un impost a les entrades de les pel\u00b7l\u00edcules americanes. Ja que vens a casa a menjar-te les meves olives, almenys paga. I en canvi aqu\u00ed damunt subvencionem el doblatge al catal\u00e0 en les majors. \u00c9s possible enfrontar-se a ell?<\/strong> No, ni Catalunya, ni Espanya, ni It\u00e0lia, ni Alemanya.<\/p>\r\n

Per a Fran\u00e7a si\u2026<\/strong> Perqu\u00e8 van ser els primers. En 1946, acabada la Segona Guerra Mundial, van fer uns tractats extraordin\u00e0riament avantatjosos per a ells i van colar. Per\u00f2 mai m\u00e9s ning\u00fa m\u00e9s ho ha aconseguit. I els Estats Units es guardar\u00e0 bastant deixar-se colar el mateix gol, que implica que en les pantalles franceses hi hagi un 50% de pel\u00b7l\u00edcules franceses. I a Espanya, l'any que millor perqu\u00e8 hi ha un Almod\u00f3var, un Torrent o un Amen\u00e1bar \u00e9s un 20%.<\/p>\r\n

I a Catalunya?<\/strong> De cinema en catal\u00e0, un 3%<\/p>\r\n

Ara estem en l'\u00e8poca de Netflix. \u00c9s una amena\u00e7a afegida o una oportunitat?<\/strong><\/p>\r\n

Nom\u00e9s un canvi tecnol\u00f2gic m\u00e9s. Qui caigui en la temptaci\u00f3 de pensar que el cinema no canviar\u00e0 tecnol\u00f2gicament no sap qu\u00e8 \u00e9s el cinema. El cinema, des dels seus or\u00edgens, cada 20 anys ha canviat coses essencials. Ha passat del mut al sonor, del curtmetratge al llargmetratge, del blanc i negre al color, de la cinta de cel\u00b7luloide a la cinta magn\u00e8tica, de la cinta magn\u00e8tica al digital. En aquests moments estem en un altre canvi tecnol\u00f2gic, ple de contradiccions i de paradoxes. Des del punt de vista de les filmoteques, estem al\u00b7lucinats. Ens trobem davant una digitalitzaci\u00f3 en la qual no pots fer m\u00e9s que dir am\u00e9n. El cinema \u00e9s digital. D'acord. \u00c9s digital i hem conservar el digital. I com es conserva, el digital? Ah, no se sap.<\/p>\r\n

Ning\u00fa ho sap?<\/strong><\/p>\r\n

Quin futur t\u00e9 la conservaci\u00f3 digital? Quinze anys. I la conservaci\u00f3 d'un llargmetratge digital ocupa quatre terabytes. \u00c9s una monstruositat. Vaig fer els c\u00e0lculs del que costava conservar un llargmetratge digital. I em va sortir sis vegades m\u00e9s que una pel\u00b7l\u00edcula fotoqu\u00edmica. El meu col\u00b7lega de la Cinematheque Fran\u00e7aise em va dir que m'equivocava. No s\u00f3n sis vegades m\u00e9s, s\u00f3n deu vegades m\u00e9s. Les majors estan rodant en digital i paguen, perqu\u00e8 poden, 30.000 d\u00f2lars per a fer despr\u00e9s un negatiu en cel\u00b7luloide, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el que conserva. No es fien de la conservaci\u00f3 del digital. Netflix \u00e9s una altra hist\u00f2ria. Una cadena que aposta pel v\u00eddeo on demand a casa.<\/p>\r\n

Esteve Riambau: \"Hi ha una frase que no \u00e9s meva per\u00f2 que faig meva: Als Estats Units, el cinema \u00e9s un negoci. A Europa, \u00e9s un problema\"<\/strong> Els exhibidors es faran punyetes?<\/strong><\/p>\r\n

No. Volen que la gran pel\u00b7l\u00edcula de Netflix sigui Roma i la posen en el Verdi com a reclam publicitari. Ara hem vist que la gent encara va al cinema. Les sales seguiran, per\u00f2 s'han de reciclar completament. Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos europeus amb m\u00e9s sales per habitant. Sobren sales. Clar que cal tanquen, les obsoletes. Que espavilin, que renovi una mica. Qu\u00e8 ha fet ara el Verdi? Una neteja. Ja comen\u00e7ava a tenir un punt de ranci, i d'aqu\u00ed la visi\u00f3 intel\u00b7ligent de renovar-les i de posar-les al dia. I en la Filmoteca tamb\u00e9 tenim una mitjana de 107 espectadors per sessi\u00f3.<\/p>\r\n

Aquesta mitjana voldr\u00e0 dir que els dies de cada dia tamb\u00e9 hi ha gent en la Filmoteca, cosa que no pot dir-se dels cinemes comercials.<\/strong><\/p>\r\n

Molts dies de cada dia tenim m\u00e9s gent que els caps de setmana. No ens comparem amb les sales comercials. Tenim la nostra pol\u00edtica d'exhibici\u00f3 com a instituci\u00f3 p\u00fablica, amb uns preus diferents i amb una programaci\u00f3 m\u00e9s variada. I posem imaginaci\u00f3 per a convertir les sessions en petits esdeveniments exclusius, que l'espectador senti que si no li ho est\u00e0 perdent alguna cosa. Quan vam fer la retrospectiva de Maria de Medeiros, el dia de Pulp Fiction, ella creia que no vindria ning\u00fa perqu\u00e8 \u00e9s en YouTube i ja l'ha vist tothom. I li vaig dir que s'equivocava, perqu\u00e8 Pulp Fictionamb una pantalla gran, ben projectada, en versi\u00f3 original amb subt\u00edtols i presentada per Mar\u00eda de Medeiros \u00e9s aqu\u00ed i avui. I hi havia 250 persones.<\/p>\r\n

Vost\u00e8 va comen\u00e7ar en ple proc\u00e9s per al trasllat en el Raval.<\/strong><\/p>\r\n

Vaig venir per a fer el trasllat. La convocat\u00f2ria de la pla\u00e7a es va fer coincidint amb la jubilaci\u00f3 de l'anterior director i amb l'enc\u00e0rrec espec\u00edfic de presentar un projecte per a inaugurar les dues noves seus i per a posar-les en marxa. El que passa \u00e9s que, com sempre que hi ha arquitectes i paletes per mitj\u00e0, no et creguis. Llavors vaig entrar al mar\u00e7 de 2010, aix\u00f2 s'havia d'obrir en q\u00fcesti\u00f3 d'un any, i van anar dos. Inaugurem el Raval al febrer de 2012 i Terrassa a principis del 2013.<\/p>\r\n

El Raval ha donat el que s'esperava?<\/strong><\/p>\r\n

El Raval formava part d'un projecte de gran envergadura per a modificar el barri amb la implantaci\u00f3 o renovaci\u00f3 de centres culturals. El que va passar \u00e9s que vam ser els \u00faltims que arribem, els m\u00e9s petits i en el lloc m\u00e9s conflictiu. L'entrada va ser dura, amb unes mostres d'hostilitat dels ve\u00efns que en aquest moment no vaig entendre, per\u00f2 que despr\u00e9s han desaparegut completament. I amb unes hostilitats pol\u00edtiques curioses. Tinc emmarcat un article d'El Peri\u00f3dico, quinze dies despr\u00e9s d'inaugurar, que deia \"Ni l'Institut d'Estudis Catalans ni la Filmoteca aconsegueixen erradicar la prostituci\u00f3 en el Raval\". (...) \u00c9s que si ho arribo a aconseguir amb 15 dies, m'hauria merescut una portada al NY Times! Si vol erradicar la prostituci\u00f3, munti una filmoteca'. An\u00e8cdotes de banda, vaig rebre moltes cartes d'usuaris que anaven a Sarri\u00e0 dient que seria l'Apocalipsi. Textualment, \"pajilleras a l'\u00faltima fila\", \"necessitarem protecci\u00f3 policial per a sortir del cinema\". I la realitat \u00e9s que mai hem avisat als Mossos des que estem en el Raval. Un altre tema \u00e9s que la Filmoteca sigui la inversi\u00f3 en el barri que el Raval necessitava. Aqu\u00ed no entro.<\/p>\r\n

Com ha canviat la relaci\u00f3 amb els ve\u00efns?<\/strong><\/p>\r\n

Des del primer dia vam fer una pol\u00edtica transparent i de portes obertes. El segon gran cicle que vam fer es deia El Raval en el Raval. Eren les pel\u00b7l\u00edcules rodades en el Raval i una exposici\u00f3 per a mostrar una esp\u00e8cie de mirall en el barri. I hem acollit entitats, activitats, escoles, associacions, etc\u00e8tera. I ara el barri que aporta m\u00e9s espectadors en la Filmoteca \u00e9s el Raval. \u00c9s que som a 200 metres del Liceu. Veritat que ning\u00fa s'escandalitza per la ubicaci\u00f3 del Liceu?<\/p>\r\n

Sempre ha estat all\u00ed.<\/strong><\/p>\r\n

L'\u00fanica cosa que vaig demanar, i que van concedir per part de l'Ajuntament, va anar que posessin uns fanals m\u00e9s potents al carrer SantPau per a anar fins a la Rambla a agafar el metre despr\u00e9s de l'\u00faltima sessi\u00f3. \u00c9s una esp\u00e8cie de corredor humanitari en el qual hi ha color, olor, per\u00f2 no sensaci\u00f3 de perill. El nostre comprom\u00eds va ser no acabar cap sessi\u00f3 m\u00e9s tard a tres quarts de dotze de la nit, just perqu\u00e8 la gent pugui agafar l'\u00faltim metre. L'altra gran aportaci\u00f3 va ser la cafeteria. Triguem dos anys a poder condicionar l'espai, pels permisos de l'Ajuntament. Per\u00f2 despr\u00e9s ha canviat l'entorn immediat. No sols no ha tancat els dos bars m\u00e9s pr\u00f2xims, la Candela i el Sif\u00f3, sin\u00f3 que els ha potenciat i s'han renovat. I ha atret p\u00fablic extern. A mi m'\u00e9s igual que vinguin a fer unes braves o veure una pel\u00b7l\u00edcula. Ja entraran a veure la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\r\n

Per\u00f2 els ve\u00efns tenen la sensaci\u00f3, i les dades de delinq\u00fc\u00e8ncia en augment els donen la ra\u00f3, que el Raval s'ha degradat en aquests anys.<\/strong><\/p>\r\n

Des del meu punt de vista, l'entorn immediat del meu territori, la Pla\u00e7a Salvador Segu\u00ed, ha canviat a millor. Quan vaig arribar estava en obres i era molt heavy. Per a no puc ignorar que els grans problemes persisteixen. Hi ha narcopisos, problemes de prostituci\u00f3, d'explotaci\u00f3 sexual i diverses il\u00b7legalitats. I en la mesura que podem fem alguna aportaci\u00f3, sessions contra els desnonaments, per la igualtat de g\u00e8nere. Forma part de la nostra concepci\u00f3 del cinema tamb\u00e9 com a eina social. Des del punt de vista de seguretat, hem tingut sort o hem creat el clima perqu\u00e8 la Filmoteca no sigui un centre de conflictes.<\/p>\r\n

No es troba amb espectadors que et diguin \"venia cap aqu\u00ed m'han robat\"?<\/strong><\/p>\r\n

Dins de l'edifici mai hi ha hagut cap problema. A l'inrev\u00e9s, hem tingut uns inputs anecd\u00f2tics significatius. Una de les meves grans alegries va ser quan una de les prostitutes habituals de la zona, perqu\u00e8 hi ha, em sembla que era d'un pa\u00eds de l'est, un dia va entrar a agafar el programa i va comprar una entrada per a veure Mamma Roma, de Pasolini. Aix\u00f2 \u00e9s pol\u00edtica de millora del barri i de proximitat. O el dia que van venir tres o quatre noies musulmanes amb el seu vel, i probablement d'amagat dels seus pares. Van venir a veure Mad Max 4. Aix\u00f2 \u00e9s el que nosaltres podem aportar.<\/p>\r\n

Quin \u00e9s el principal problema de Barcelona?<\/strong><\/p>\r\n

Barcelona \u00e9s la meva ciutat, em sento molt c\u00f2mode. T\u00e9 grans virtuts. I va viure un moment m\u00e0gic, els Jocs Ol\u00edmpics. Per\u00f2 crec que ha mort d'\u00e8xit. No s'han sabut gestionar els grans beneficis i la molt intel\u00b7ligent pol\u00edtica que es va fer entorn dels Jocs. Va ser un \u00e8xit tan espectacular que va comportar noves atraccions com les de la pel\u00b7l\u00edcula, atraccions fatals. Aix\u00f2 \u00e9s el que, a trav\u00e9s del turisme i a trav\u00e9s d'altres inger\u00e8ncies externes, ha anat modificant la ciutat en aquests \u00faltims 25 anys. Estem clarament amb una tend\u00e8ncia a la baixa respecte als grans moments. No tinc una especial animadversi\u00f3 contra el turisme. M'encanta viatjar, per\u00f2 s\u00ed contra la massificaci\u00f3 del turisme i sobretot per la inger\u00e8ncia. \u00c9s a dir, el problema del turisme \u00e9s el moment en qu\u00e8 comen\u00e7a a modificar la vida dels ciutadans de la ciutat.<\/p>\r\n

I aix\u00f2 aquesta passant?<\/strong><\/p>\r\n

Tinc una an\u00e8cdota molt gr\u00e0fica. Ten\u00edem convidada Marisa Paredes. La vaig acompanyar a l'hotel, un hotel del centre de Barcelona, de cinc estrelles. Hav\u00edem quedat per a menjar amb el conseller, Ferran Mascarell. En la recepci\u00f3 hi havia un xeic \u00e0rab amb les seves dones, criatures i tot aix\u00f2. Vaig demanar dir-li a la recepcionista que ten\u00edem pressa. I em va dir \"ca you repeat in English, please?\".<\/p>\r\n

Ostres\u2026<\/strong><\/p>\r\n

Jo li vaig dir: \"Yes, I ca, but I do not want to. It 's my city, li puc parlar en catal\u00e0 o en castell\u00e0. Vost\u00e8 hauria d'entendre'm, com a m\u00ednim\". Va dir el cap perqu\u00e8 ens atengu\u00e9s. Em va semblar que estava passant una l\u00ednia vermella que no s'ha de passar.<\/p>\r\n

En aquest context, que demanaria al pr\u00f2xim alcalde, qu\u00e8 cre\u00ef que podr\u00e0 fer?<\/strong><\/p>\r\n

Crec que cal fer una gran reflexi\u00f3 i sobretot, jo penso que el que s'ha de tenir \u00e9s la consci\u00e8ncia i la garantia que a m\u00e9s del poder pol\u00edtic hi ha altres poders que s\u00f3n uns interessos molt forts. I que no es pot governar nom\u00e9s pol\u00edticament si no es tenen controlats i orientats a aquests grans lobbies. En aquests moments, el lobby tur\u00edstic \u00e9s molt important.<\/p>\r\n

L'Ajuntament de Barcelona o la ciutat podr\u00e0 enfrontarse a aquests lobbies?<\/strong><\/p>\r\n

La ciutat no, s\u00f3n els pol\u00edtics els qui s'ha d'enfrontar. El pol\u00edtic ha entendre que la pol\u00edtica, m\u00e9s enll\u00e0 de les estrat\u00e8gies de partit, tamb\u00e9 ha de passar pel control dels grans lobbies de poder.<\/p>\r\n

\"M'agrada mirar-me una cursa de F\u00f3rmula 1 mentre em prenc un vermut\"<\/h3>\r\n\r\n\r\n\r\n