{"id":228388,"date":"2019-02-04T10:59:27","date_gmt":"2019-02-04T08:59:27","guid":{"rendered":"https:\/\/vermutmiro.com\/?p=50419"},"modified":"2023-12-18T11:23:01","modified_gmt":"2023-12-18T09:23:01","slug":"oscar-andreu-mhan-fet-fora-del-meu-pis-de-sant-antoni-per-convertir-lo-en-un-meuble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vermutmiro.com\/ca\/oscar-andreu-mhan-fet-fora-del-meu-pis-de-sant-antoni-per-convertir-lo-en-un-meuble\/","title":{"rendered":"\u00d2scar Andreu: “M’han fet fora del meu pis de Sant Antoni per convertir-lo en un ‘meubl\u00e9'”"},"content":{"rendered":"\r\n

L'humorista demana que Barcelona decideixi si vol ser la capital d'un estat o una ciutat de segona classe a Espanya.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Entrevista a \u00d2scar Andreu a la revista\u00a0Tot Barcelona.\u00a0<\/a>Realitzada per David Cobo.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\u00d2scar Andreu t\u00e9 43 anys. La seva vida professional barreja actualment una de freda i una de calenta. Acaba d'embarcar-se en una nova aventura televisiva d'alt risc\u00a0amb\u00a0La nit dels \u00d2scars,\u00a0<\/em>per\u00f2 alhora mant\u00e9 el s\u00f2lid transatl\u00e0ntic de\u00a0La compet\u00e8ncia,\u00a0<\/em>a RAC1. Tot acompanyat del seu inseparable\u00a0\u00d2scar Dalmau. \"Li dic soci per no dir-li n\u00f2vio\", aclareix des del primer moment.\u00a0Per fer un vermut Mir\u00f3, ho posa f\u00e0cil, nom\u00e9s demana que sigui a Sant Antoni, el barri on viu des de fa m\u00e9s d'una d\u00e8cada. Aix\u00ed que visitem el bar Casa Dorita i parlem, sense embuts, de pol\u00edtica, humor i estafes immobili\u00e0ries.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Fa dues d\u00e8cades\u00a0que vius a Barcelona. Suposo que estar\u00e0s empadronat, oi?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, i just la setmana passada hi vaig tornar, perqu\u00e8 acabo de canviar-me de pis.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Et vas mudar amb poc m\u00e9s de 20 anys i t'hi has quedat\u00a0per sempre m\u00e9s. Qu\u00e8 t'atreia tant?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Barcelona era la possibilitat de marxar lluny, malgrat que\u00a0estigui a menys de 30 quil\u00f2metres del que era casa meva. Va ser un canvi subtancial perqu\u00e8, de sobte, sortia\u00a0al carrer a les 9 del vespre,\u00a0trobava\u00a0activitat i coneixia\u00a0gent d'arreu del m\u00f3n. Especialment, la que volia fer el mateix que jo: escriure acudits. L'incentiu de poder trobar-me aquestes persones era impossible a Terrassa.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I l'escollit per compartir aquesta\u00a0aventura va ser el teu company d'estudis, \u00d2scar Dalmau, des del primer moment?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, i ens vam instal\u00b7lar a un pis al darrere de la pla\u00e7a Reial. \u00c9rem a\u00a0un carrer petit\u00edssim que es diu Beat de Sim\u00f3, que queda\u00a0tancat per una esgl\u00e9sia i on molta gent aprofitava per fer estrebades de bosses de m\u00e0. O\u00a0defecar, o pixar, o col\u00b7locar-se amb cola...\u00a0Vam viure la Barcelona post-ol\u00edmpica des d\u2019un balc\u00f3 del G\u00f2tic\u00a0va estar prou b\u00e9.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

B\u00e9, tampoc te n'has allunyat tant.\u00a0Has acabat fent de\u00a0Sant Antoni el teu barri. \u00c9s perqu\u00e8 mant\u00e9 el vincle amb el centre\u00a0per\u00f2 sense patir-ne tant el focus?\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Diguem que ha estat una barreja de casualitats i que m'hi trobo\u00a0b\u00e9. \u00c9s el centre de tot i de res. Pr\u00e0cticament toca el vertader\u00a0Eixample, queda a prop del Raval i l'ess\u00e8ncia de Ciutat Vella, est\u00e0\u00a0ben comunicat,\u00a0entre pla\u00e7a Espanya i pla\u00e7a Catalunya. I t\u00e9 aquella cosa de frontera, al mig de tot arreu, que sempre tens la possibilitat de fugir.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Quan vivies a Casanova amb ronda Sant Antoni, vas poder gaudir de les obres del mercat...<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Home! Me\u00a0les vaig menjar des de l\u2019inici. Vaig viure-hi des que van\u00a0posar el mercat provisional. All\u00f2 que ara ha quedat una\u00a0mena de superf\u00edcie de formig\u00f3 molt lletja. Podria semblar\u00a0una mena d\u2019avinguda post-apocal\u00edptica, per\u00f2 alguns dies, en un cert moment,\u00a0el sol incideix de manera clara i la gent aprofita per passejar. I malgrat tot, \u00e9s agradable, perqu\u00e8 passeges sense la pressi\u00f3 dels cotxes amunt i avall.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Abans deies que has canviat de pis. Qu\u00e8 ha passat?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Que em van fer fora. La meva parella i jo est\u00e0vem\u00a0de lloguer i\u00a0el propietari\u00a0ens\u00a0va explicar\u00a0que un fons voltor l'expulsava d'on ell estava vivint\u00a0i, per tant, necessitava el pis. I \u00e9s clar, jo li vaig comprar la f\u00f3rmula i vaig dir-li: 'Home, i tant, si un fons voltor et fa fora de casa, jo me'n vaig del que ha estat casa meva durant nou anys per tu. Em solidaritzo i marxo'.\u00a0B\u00e9, finalment, va resultar ser mentida.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Ni fons voltor, ni propietari expulsat, ni res...?\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Exacte. Als dos dies d'haver fet la mudan\u00e7a\u00a0em van trucar els ve\u00efns per explicar-me que aquell senyor no havia anat a viure-hi sin\u00f3 que havia muntat un\u00a0meubl\u00e9<\/em>. \u00c9s a dir, que m'havien fet fora de casa per muntar un pis on, probablement i presumptament, es dediquen a altres activitats que\u00a0no s\u00f3n\u00a0la de viure-hi nom\u00e9s, vaja. Per\u00f2 quan em vaig assabentar ja havia trobat un nou pis a Sant Antoni i ja era tard.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Reprenem all\u00f2 de l'empadronament. Perqu\u00e8 si est\u00e0s empadronat a Barcelona, pots votar. Com veus el cam\u00ed d'aqu\u00ed al maig?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Ser\u00e0 divertit. Perqu\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s molt interessant. Aquesta ciutat ha d\u2019acabar decidint si vol ser la segona, tercera o quarta\u00a0ciutat d\u2019Espanya o la capital d\u2019un pa\u00eds, i aix\u00f2 ja fins al final. Ho ha de decidir definitivament.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\u00c9s el que m\u00e9s et preocupa com a barcelon\u00ed?\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\u00c9s l'\u00fanic\u00a0que ara mateix em preocupa de Barcelona. Vull saber\u00a0si aquesta ciutat vol ser la capital d\u2019un estat.\u00a0I un cop tinguem feta aquesta tria, tamb\u00e9 haurem de trobar quina ha de ser la nostra posici\u00f3 al m\u00f3n. Si vol ser un\u00a0hub<\/em>\u00a0cient\u00edfic. Si vol ser una Roma o Ven\u00e8cia, i deixar molts espais del centre absolutament massificats. O qu\u00e8 vol fer amb el tr\u00e0nsit, i decidir\u00a0si s\u2019ha de pacificar el centre. S\u00f3n debats seriosos que s\u2019han de tenir. Per\u00f2 per sobre de tot la ciutat ha d'escollir si\u00a0vol fer-se major d\u2019edat. \u00c9s a dir, responsabilitzar-se. Ser la ciutat d\u2019un projecte molt m\u00e9s gran. Especialment ara, que est\u00e0 preparada per ser la capital d\u2019un estat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

 <\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per tant, has trobat a faltar un govern municipal\u00a0m\u00e9s comprom\u00e9s?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, per\u00f2 no ve de nou. No els hi ha anat pas malament. Ho vaig notar especialment l\u20191 d\u2019octubre. Ada Colau\u00a0fa molt b\u00e9 all\u00f2 de tenir un peu all\u00e0 i l\u2019altre aqu\u00ed. I\u00a0jo em trec el barret. Entenc que\u00a0t\u00e9 els seus riscos i que\u00a0cal ser molt intel\u00b7ligent per fer aquest tipus de pol\u00edtica de no voler mullar-se.\u00a0I entenc les motivacions.\u00a0Quan vols mantenir el teu espai segur,\u00a0si fins ara t\u2019ha anat molt b\u00e9 no mullar-te, per qu\u00e8 hauries de fer-ho a partir de cert moment? Cadasc\u00fa que tri\u00ef el que pugui.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tu t'has mullat. No has deixat anar all\u00f2 de\u00a0\u2018la pol\u00edtica\u00a0per als\u00a0pol\u00edtics\u2019.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

No, perqu\u00e8 jo no deixo la pol\u00edtica en mans dels pol\u00edtics. Crec que aquest \u00e9s el gran error. I com a humorista i c\u00f2mic catal\u00e0 que es dedica a la s\u00e0tira, em\u00a0dedico\u00a0a posar en dubte al poder. Ara b\u00e9, per fer-ho\u00a0has de tenir un m\u00ednim coneixements de pol\u00edtica, has de saber sobre qui fas befa\u00a0o quins s\u00f3n els elements o ingredients del teu humor. I quan fas s\u00e0tira pol\u00edtica els ingredients del teu humor \u00e9s la pol\u00edtica i els seus personatges. I\u00a0per tant, tu tamb\u00e9 et converteixes en una mena de pallasso\u00a0que participa del discurs pol\u00edtic. I els catalans tenim la tend\u00e8ncia a\u00a0canalitzar la mala llet i la pol\u00edtica a trav\u00e9s de l\u2019humor perqu\u00e8 probablement no hem trobat la manera de canalitzar-la per altres bandes o de fer-ho amb llibertat. Aix\u00f2 \u00e9s significatiu i, en molts casos, tamb\u00e9 simptom\u00e0tic.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Vosaltres el feu, a m\u00e9s, des d'una cadira privilegiada. Uns quants\u00a0periodistes han sentit que els caps de programes d'altres r\u00e0dios els\u00a0diuen 'A veure, si ens porteu un format que sigui la nova Compet\u00e8ncia'. S'ha\u00a0convertit en un referent transversal. En deu temporades heu tingut temps\u00a0d'esbrinar la f\u00f3rmula de l'\u00e8xit?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per\u00a0entendre-ho, cal recordar d'on venim. Fa nou anys, arrib\u00e0vem per substituir\u00a0el Minoria Absoluta \u2013de\u00a0Queco Novell<\/a>,\u00a0Toni Soler i\u00a0Manel Lucas\u2013, en qu\u00e8 feien imitaci\u00f3 i\u00a0s\u00e0tira pol\u00edtica. Quan ens ho van oferir el\u00a0primer que vam dir\u00a0\u00e9s \u2018merda\u2019. No sab\u00edem si estar\u00edem a l\u2019al\u00e7ada, per\u00f2 ten\u00edem clar que far\u00edem un producte diferent. I fer una altra cosa passava, sobretot, per crear uns\u00a0personatges que no eren\u00a0coneguts i formar un univers propi. I per tant, la gent ja no sentiria el Maragall, el Montilla o la S\u00e1nchez-Camacho, sin\u00f3 que uns personatges ficticis ens ajudarien a explicar l'actualitat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tot i que a vegades\u00a0heu introdu\u00eft el ministre Zoido\u00a0o\u00a0Justo Molinero.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, o el David Bisbal en el seu dia. Per\u00f2 la base no era aquesta perqu\u00e8 sab\u00edem que sort\u00edem a perdre si ens dedic\u00e0vem a les imitacions. Si\u00a0vas amb les mateixes armes a presentar\u00a0el que uns altres han excel\u00b7lit a fer\u00a0durant 10 anys \u00e9s molt probable que caiguis estrepitosament. Aix\u00ed\u00a0que has de proposar una cosa m\u00e9s o menys nova. I, de fet, tamb\u00e9 \u00e9s una mentida, perqu\u00e8 nosaltres tenim referents, i el que fem pr\u00e0cticament \u00e9s agafar-los tots\u00a0i ajuntar-los. Un tast de Gomaespuma, un del Mikimoto, un\u00a0d'El Terrat...\u00a0I injectar-li despr\u00e9s\u00a0la nostra personalitat. De vegades surt b\u00e9 i de vegades no. Encara em quedo en blanc de tant en tant, i \u00e9s horrible. Per\u00f2 llavors, arriben els meus col\u00b7legues\u00a0i treuen el\u00a0capote<\/em>, i si poden acarnissar-se i humiliar-me, encara millor.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I fa prop de trenta anys que vas comen\u00e7ar a fer r\u00e0dio, oi?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, amb 15 anys vaig iniciar-me a una r\u00e0dio del barri de Can Anglada, R\u00e0dio Kaos. Era curi\u00f3s perqu\u00e8\u00a0sempre hi havia l\u2019amena\u00e7a que vinguessin\u00a0els\u00a0skins<\/em>, que era com anomen\u00e0vem\u00a0els feixistes en aquella \u00e8poca. I, per si de cas,\u00a0ten\u00edem un bat de beisbol darrere de la porta.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Ha de ser un descans, llavors, fer r\u00e0dio a RAC1.\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, s'agraeix\u00a0saber que no et vindran a apallissar. Han canviat alguns elements, per\u00f2 el que no ha canviat \u00e9s el feixisme. Continua sent una amena\u00e7a.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Abans parl\u00e0vem de fer coses diferents dins de l'humor. Has visitat El\u00a0Soterrani?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, aquest mateix gener. Vam anar amb l\u2019\u00d2scar, el meu soci, la meva companya i unes amigues.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I qu\u00e8 et va semblar?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Que hem passat d\u00e8cades de desert i que ja era hora. Veure aquella gent que feia humor en la llengua del meu pa\u00eds de manera natural i no folkl\u00f2rica, com diria aquell rei, em va omplir d'orgull i satisfacci\u00f3. S\u00f3n\u00a0inspiradors i haurien de\u00a0tenir-ho tot pagat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

En canvi, han de fer els acudits, precisament a un soterrani.\u00a0Creus que podrien fer les bromes que fan, ja no en un mitj\u00e0 p\u00fablic, sin\u00f3 en un de privat?\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Potser\u00a0haurien d\u2019elaborar les bromes d\u2019una altra manera. Quan et dirigeixes a un p\u00fablic\u00a0de 100 persones amagades a un soterrani, on saps que all\u00f2 tindr\u00e0 una projecci\u00f3 molt curta pots dir determinades coses, ho fas d'una manera. Per\u00f2 quan ho fas per una possible audi\u00e8ncia de m\u00e9s de 7 milions i mig de persones, has de saber que all\u00f2 que diguis\u00a0quedar\u00e0 per sempre i es projectar\u00e0 de manera infinita. Hi ha una certa responsabilitat en all\u00f2 que dius. Hi ha modulacions en el discurs que hi ha gent que\u00a0est\u00e0 disposada a fer-les\u00a0i gent que no, que tamb\u00e9 em sembla normal i l\u00f2gic.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Fa la impressi\u00f3 que els c\u00f2mics, especialment els americans en qu\u00e8 s'inspira la nova fornada catalana, no han de modular tant el seu discurs en mitjans 'mainstreams'. Per qu\u00e8 aqu\u00ed s\u00ed?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Continuo pensant que \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de fer un balan\u00e7. Si els teus acudits s\u00f3n tan terriblement bons que exploten a la cara del p\u00fablic\u00a0i no saben\u00a0per on agafar-los per\u00f2 el\u00a0fan riure, ja est\u00e0 b\u00e9.\u00a0Si trobes l'alqu\u00edmia\u00a0entre no renunciar a res, que estigui ben dit i a m\u00e9s a m\u00e9s faci riure, ho has aconseguit. Aquesta alqu\u00edmia tamb\u00e9 \u00e9s part de ser humorista.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

T'he llegit dir que el l\u00edmit\u00a0l\u2019humor \u00e9s que faci riure o que\u00a0la censura va i ve i t\u00e9 \u00e8poques de m\u00e9s intensitat i de menys. En quin punt ens trobem?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

A Catalunya la tenim molt present. Entre d\u2019altres coses, perqu\u00e8 som aix\u00ed. Hem apr\u00e8s a dir les coses amb ironia i hem excel\u00b7lit en aquest art\u00a0i aix\u00f2 a Madrid no t\u2019ho trobes. La ironia pot acabar sent una g\u00e0bia per a qui la practica.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

O un narc\u00f2tic.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, hi ha una reflexi\u00f3 molt interessant de l'escriptor David Foster Wallace sobre la ironia i com pot arribar a ser un opiaci.\u00a0Et pots col\u00b7locar amb ella. La vict\u00f2ria moral per sobre de la vict\u00f2ria veritable. A mi, m\u2019agradaria moltes vegades no ser tan ir\u00f2nic i anar m\u00e9s per feina.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Al vostre nou programa a TV3, a\u00a0La nit dels \u00d2scars<\/em>\u00a0ha anat millorant les cr\u00edtiques amb el pas de les setmanes. \u00c9s el programa que volies?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S'hi va acostant a poc a poc. El projecte sempre \u00e9s m\u00e9s excel\u00b7lent que quan el portes a la pr\u00e0ctica. Per\u00f2 \u00e9s veritat que a mida que fas m\u00e9s pantalla, es va assemblant una mica m\u00e9s a l'objectiu. \u00c9s una lluita constant, per\u00f2 \u00e9s la nostra feina: aconseguir que all\u00f2 acabi sent tan\u00a0xulo\u00a0<\/em>com el que tenies al cap. Encara estem en aquell proc\u00e9s.\u00a0<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tampoc ajuda que us canvi\u00efn els dies de programaci\u00f3. Us han canviat la data d'algun\u00a0dijous perqu\u00e8 jugava el Bar\u00e7a...\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

S\u00ed, aquest \u00e9s un altre tema. El Bar\u00e7a ser\u00e0 m\u00e9s que un club mentre Catalunya no sigui m\u00e9s que un pa\u00eds.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n