Notícia extreta del diari El Periódico

Poques begudes arrosseguen una càrrega tan profunda de ritu social i cerimònia gastronòmica com el vermut de l’aperitiu. Acorralat en els últims anys per les globalitzadores modes i tendències, el vermut -i les seves imprescindibles tapes d’acompanyament- ha sobreviscut en moltes zones de Catalunya fins a poder viure l’actual i espectacular auge protagonitzat per una nova generació d’adeptes. A Barcelona la missa laica de prendre el vermut ja s’ha convertit en tot un fenomen. Augmenta de forma espectacular el nombre de vermuteries i es recuperen antics cellers i tavernes de tota la vida que passen a ser considerades petits espais de culte.

Aquesta apoteosi del vermut va acompanyada del ressorgiment de les seves indústries paral·leles: el consum d’aperitius en conserva es dispara i fins i tot ressusciten els sifoners d’abans, amb uns envasos que gairebé s’havien convertit en peces de museu. Les empreses tradicionals de producció de la beguda, ubicades al Maresme o la zona de Reus, viuen una nova edat d’or i els seus comptes d’explotació així ho reflecteixen.

Ha de ser ben rebuda aquesta febre del vermut. Recupera senyes d’identitat amenaçades per la piconadora de les grans franquícies gastronòmiques, mentre impulsa nous hàbits socials. La festiva cerimònia de l’aperitiu es converteix moltes vegades en el fòrum on es desenvolupen relacions interpersonals difícils de cultivar amb les rutines de la jornada quotidiana.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies